domingo, 29 de noviembre de 2009

10. LA NIT DEL RATONCITO PÉREZ


NOM DEL LLIBRE: la nit del ratoncito Pérez
TIPUS: imaginació
AUTOR i IL.LUSTRADOR: Caroline Pistinier neix el 1954 a paris. Des de petita ja passava hores dibuixant. Va estudiar secretariat. Autodidacta, es llança a la il.lustració de llibres infantils i poc després decideix escriure per ella mateixa.
EDITORIAL: corimbo . Neix al 1998.fan el possible perque els seus llibres tinguin sempre un exigent nivell de qualitat tantt en la il.lustración com en els textos.
Un llibre acertat es mágic. Fa entrar al nen en un món, el dels llibres,
que no voldrà abandonar mai més.



TRADUCCIÓ AL CATALÀ: Paula Vicens
OPINIÓ PERSONAL: és un conte divertit on una ratolina de companyia persegueix al <> que s’ ha endut la dent de la seva amiga Maria( una nena) i descobreix que la historia que diuen és certa , què agafen les dents que els cauen als nens i a canvi els deixen regals sota el coixí. És una historia que pot servir per explicar als més petits la llegenda del "ratoncito Pérez"

RESUM LLIBRE:A la Maria li cau una dent.
llavors li diu a Clea, la seva rateta blanca:
"¡aquesta nit vindrà el ratoncito Pérez!".
Pero a la Clea no li agrada la idea
de que vingui un altre ratolí a casa seva.
Quan el ratoncito pérez ve, la Clea el segueix i se'n adona que la història que expliquen es veritat.

9. EL PISET DEL SOL I LA LLUNA


NOM DEL LLIBRE: El piset del sol i la lluna ( una mà de contes)
TIPUS: imaginació
AUTOR:Sandra gómez
IL.LUSTRADOR: Purificación Hernández
EDITORIAL: la galera des de l’ any 1991, el segell editorial forma part del grup Enciclopèdia Catalana. És el departament que s’ encarrega de les publicacions educatives escolars. L’ experiència acumulada i la pràctica justifiquen el prestigi amb què compta actualment el segell text-galera entre els educadors de tot el país.
OPINIÓ PERSONAL: és un conte molt divertit que pot ajudar als nens a explica el perquè el sol i la lluna viuen al cel.

RESUM LLIBRE: El piset del sol i la lluna Un bon dia d'ara fa molt i molt temps, com ara una tona de segles i una mica més i tot..., el Sol va pensar de fer una visita a l'aigua. No l'havia vista des de l'època de l'escola. El Sol, que es recordava de quan jugava amb l'aigua a l'hora del pati, va marxar molt content cap a veure la seva amiga. El sol va caminar tant per arribar allà on vivia l'aigua que se li van inflar molt els peus, i va demanar-li de posar-los en remull:
-I tant que sí, després que m'has vingut a veure... -li va contestar l'aigua- Estic més contenta que un gínjol.
Durant una llarga estona no van parar de xerrar i d'explicar-se moltes coses, fins que el Sol va dir a l'aigua:
-Escolta, per què no véns un dia al meu piset i et presento la meva amiga la Lluna?
I l'aigua li va respondre:
-Però mira que n'ets, de feliç! Que no veus que he crescut molt des que anàvem junts a l'escola? La meva família i jo, no hi cabríem al teu pis. Estic segur que és petit.
Però el Sol va insistir a convidar l'aigua:
-No et preocupis, ho aprofitarem per fer-hi obres. A la Lluna i a mi ens fa molta il·lusió que vingueu.
I dit això, el Sol se'n va anar cap a casa seva. I l'aigua va decidir visitar "El piset del Sol i la Lluna". El piset del Sol i la Lluna era petit però molt acollidor. El Sol i la Lluna, que feia temps que vivien junts i s'estimaven molt, havien fet d'aquell piset un lloc agradable on viure molt feliços.
-Ha arribat l'hora de fer unes quantes reformes -va dir el Sol a la Lluna.
Llavors li va explicar que aviat rebrien la visita de l'aigua i la seva família i calia fer la casa una mica més gran perquè hi cabés tothom.
-Molt bé, tu que ets tan manetes ho faràs molt bé -li va contestar la Lluna.
I el Sol, sense perdre ni un segon, es va posar mans a l'obra. Dit i fet, va agafar les eines i som-hi! Pim, pam! Pim, pam! Amb més energia que..., bé amb tota l'energia perquè no hi ha ningú amb més energia que el Sol. Va ampliar totes les estances de la casa. Va fer les habitacions més grans, i el menjador, i el lavabo, i el safareig..., tot es veia ampli, lluminós. I en poc temps va tenir-lo a punt per a la visita de l'aigua. Va arribar el dia i l'aigua va començar a fer camí cap al piset del Sol i la Lluna. Va passar per valls i muntanyes, va travessar camps i planures, i va avançar jugant a fer zig-zag per entremig d'arbres i esquivant rocs i turons. Quan l'aigua i la seva família hi van arribar, el Sol i la Lluna descansaven asseguts al sofà:
-Passeu, passeu, que hi ha lloc per a tothom.
I l'aigua va començar a entrar.
-Quanta aigua! -va exclamar la Lluna. -N'esteu segurs, que podem continuar entrant, la meva família i jo? - -Sí, sí, entreu que encara queda lloc -van respondre el Sol i la Lluna pensant-se que devia quedar poca aigua per entrar.
Però que equivocats que estaven...! L'aigua va acabar per inundar-ho tot. El mar i la seva família van ocupar el menjador. Què dic, el menjador? Van ocupar el pis sencer, des de l'entrada fins a l'últim racó. Les tietes gambes no paraven de comentar:
-Aquest pis és massa petit.
I el cosí peixet, que era molt distret i s'estava fent pipí, preguntava sense parar:
-On és el lavabo? Que algú m'ho digui o se m'escaparà aquí al mig.
L'oncle tauró també hi era, i l'avi pop, i els germans peix espasa i peix globus. I enmig de tota aquella gentada, el Sol i la Lluna es trobaven submergits i desorientats, "glub, glub, glub, glub", i com van poder van començar a fer-se senyals l'un a l'altre dient-se que havien de pujar fins a la superfície com fos o s'ofegarien: "glub, glub, glub, glub". Quin espant! Gairebé ja no els quedava aire! Finalment, el Sol i la Lluna van reaccionar: van agafar molt i molt d'impuls i van sortir disparats. I mireu si va ser fort l'impuls que van anar a parar al cel. Quanta aigua va arribar a entrar al piset del Sol i Lluna! Tenia raó l'aigua quan va dir al Sol que havia crescut molt, i més que va créixer. Va ocupar el piset del Sol i la Lluna però també es va escampar per les valls i pels barrancs, pels rius i pels oceans, fins i tot va arribar als pols, on viu congelada. Ara ja sabeu per què el Sol i la Lluna viuen al cel.

8. EN PATUFET

NOM DEL LLIBRE: en patufet
TIPUS: popular
AUTOR: Anna Brugué i Teresa Graell :escriptores de llibres infantil
IL.LUSTRADOR: Carles Busquets
EDITORIAL: Susaeta Ediciones, S.A és líder en la edició de llibres infantils i juvenils en el mercat de parla hispana i es una de les principals editorials de llibres de cuina, jardineria, bricolatge i llibres en general, amb una producció d’ aproximadament 300 llibres nous al any
OPINIÓ PERSONAL: he triat aquest conte perquè crec que es un conte que als nens els hi agrada molt ( potser perquè poden participar cantant) és un llibre que no pot faltar en una aula infantil.

7.EN TEO JUGA A CASA


NOM DEL LLIBRE: en Teo juga a casa
TIPUS: imaginació
AUTOR:violeta denou es el pseudònim amb el que signen els treballs d’ il•lustració les autores Assumpció Esteban, Carlota Goyta i Ana Vidal. Un dels seus personatges més coneguts és en Teo, que amb més de 100 títols publicats ha rebut diversos premis i s’ ha traduït a 15 idiomes. Actualment el col•lectiu Violeta denou està format per Carlota i Assumpció que segueixen creant nous llibres d’ en Teo que, a punt de complir el seu 25è aniversari, segueix a la primera línia del mercat editorial, adaptant-se als nous mitjans que la tecnologia ens ofereix
IL.LUSTRADOR:violeta denou
EDITORIAL:timun mas
Per Timun Mas la lectura és una alternativa d´oci que compleix una destacable funció formativa.
Els seus llibres estan fets per que siguin una oportunitat de joc i aprenentatge des de els primers mesos de vida fins els 7 anys.

Els seus llibres formen un ampli cataleg amb personatges tan coneguts com Teo, autors de gran prestigi com Debi Gliory i grans recopilacions de contes. Són una gran varietat de títols que tots ells destaquen por la seva alta qualitat i els seus originals formats: llibres de bany, amb textures, amb sons, desplegables i amb elements sorpresa.



En els primers anys de la infància, els sentits participen de forma molt activa en els aprenentatges. Sent conscients de aquest protagonisme, els llibres de Timun Mas estan concebuts par a que el nen pugui utilitzar tots els seus recursos de forma natural i espontània. Així s’ aconsegueix que el llibre s’ apropi al nen, que utilitzi el seu llenguatge i estimuli la utilització dels recursos que éll mateix necessita i li són familiars.

A mesura que el nen va creixent i el seu aprenentatge lector va millorant, el apropament al llibre es torna més abstracte. Seguint aquests canvis, els llibres de Timun Mas evolucionen, la il•lustració i el text prenen protagonisme i els elements sorpresa son mes complexes.

Els llibres de Timun Mas son títols per conèixer el món més proper, per experimentar amb els propis aprentatges, per jugar i per reflexionar sobre el propi creixement...en definitiva, llibres per créixer.

OPINIÓ PERSONAL: he triat un conte del teo perquè crec que és una col.lecció en la que els nens poden veure’s identificats amb el personatge per les diferents situacions quotidianes que viu.

6.ELS ANIMALS

NOM DEL LLIBRE: els animals
TIPUS: coneixement
AUTOR: Émilie Beaumont
IL.LUSTRADOR: sylvie michelet
EDITORIAL:FLEURUS PANINI Panini Espanya S.A. forma part del Grup Panini des de 1986, creat fa més de 50 anys a Módena, Italia i amb filials a Europa i Llatinoamericà, es actualment líder del sector de la publicació de col•leccionables. Panini está també liderant la publicació multinacional de còmics, revistes infantils i manga a Europa i Llatinoamericà. Dins de la divisió editorial infantil de Panini, es troben les divisions de Distribució i Publishing.

La divisió de Distribució s encarrega de col•locar a la venta tots els productes que no son d’ edició propia. Actualment Panini distribueix més de 700 títols de tres editorials europees- Fleurus, Beaumont i La Coccinella-, destinades a diferents edats.

Dins de la divisió de Publishing, trobem tots els títols d’ edició pròpia, arribant a més de 300 títols, que pertanyen a col•leccions como Stick & Stack, Stick & Story, Stick & Color, Stick & Puzzle, quaderns d´ activitats, revistes, etc., basats en la gran majoria en grans i exitoses llicencies com Disney, Les Tres bessones o Fox.


TRADUCCIÓ: LINK
OPINIÓ PERSONAL: he escollit aquest llibre perquè crec que seria convenient tenir un llibre d’ animals a classe per poder ensenyar als nens més petits els noms dels animals. I gràcies a les imatges poden memoritzar els noms més fàcilment i fer relacions.

5.LA LLEGENDA DE ST JORDI


NOM DEL LLIBRE: la llegenda de sant Jordi
TIPUS: llegenda popular
AUTOR: LLUÍS FERRÉ va néixer a Barcelona el 1970. És llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de disseny. Va començar a treballar com a il•lustrador científic, per ampliar posteriorment el camp d’acció amb la il•lustració infantil. Com a il•lustrador va guanyar el Premi «Lazarillo» d’il•lustració el 1995, amb Una casa com un cabàs. També treballa esporàdicament com a dissenyador gràfic. Ha publicat diversos llibres com a autor i il•lustrador, i el 2002 va rebre el Premi Serra d’Or, per L’endrapallibres.


IL•LUSTRADOR: Mercè Canal il•lustradora i escriptora de contes


EDITORIAL: Combel Editorial És un segell que des de l’ any 1989 edita llibres il•lustrats per nens i nenes amb la intenció de donar uns materials de qualitat que els acompanyin en la seva formació com a lectors.
El seu catàleg té molt títols, des de llibres de tela o de bany i els llibres de cartró per als més petits, fins els contes i llibres de coneixement per nens i nenes fins als nou anys
La selecció dels materials que edita tenen dos principis bàsics: la presencia d’un valor educatiu i la exigència de la qualitat, tant en el text como en la il•lustració.
Les línies bàsiques del catàleg de Combel són:
• els títols de ficció, para ensenyar als nens i nenes a interpretar els valors estétics del text i de la imatge,
• els contes clàssics, per a l’ adquisició de la nostra cultura
• els llibres de coneixement, per ajudar als nens a comprendre el món que els envolta, i
• els quaderns d’ activitats, per reforçar les habilitats d’aprenentatge que han adquirit a l’ escola .
L’ any 2006 l’ editorial va obrir una filial a Mèxic


OPINIÓ PERSONAL: Crec que aquest és un conte que no pot faltar a cap aula infantil de Catalunya ja que és una llegenda catalana i el 23 d´Abril es celebra la diada de Sant Jordi que va sorgir a partir de la llegenda. És un conte desmuntable.

4. M' AGRADA EL BLAU

NOM DEL LLIBRE: M’ agrada el blau
TIPUS: llibre de coneixement
AUTOR:M.Àngels Comella. M.ª Àngels comella Angels Comella nació en Caldes de Montbui, provincia de Barcelona, en 1957. Licenciada en Ciencias de la Educación y Magisterio, lleva más de catorce años ejerciendo como maestra e ilustrando libros para niños. Para ella el verbo “aprender” sigue conjugándose en primera persona del
presente, experimentando siempre nuevas vías en la creación y la comunicación con los niños. Su pasión personal por el mundo del arte y su profesión de ilustradora infantil quedan perfectamente planteados en sus libros ¡Buenos días, señor Tàpies! y ¿Dónde está la reina?


IL.LUSTRADOR: fotografies Estudi Nos y Soto
EDITORIAL: Parramón
Parramón Edicions, S.A., es va fundar al 1959, inicialment como centre d’ ensenyament per correspondència. Entre els diferents cursos que s’ impartiren al centro, el que més éxito va tenir va ser el de dibuix i pintura, en el que van arribar a inscriure’s i a cursar estudis uns 8.000 alumnes a Espanya.
Aquest curs va ser creat per José Mª Parramón, fundador i director de Parramón Edicions, a més de professor de Belles Arts, pintor y reconegut pedagog de l’ art.
A partir de 1968 es comença a editar els primers llibres, partint dels materials pedagògics impartits en el curs i agrupats per temes que componien el curs de dibuix i pintura.
Parramón Edicions S.A. es coneguda mundialment pels seus llibres d’ oficis artístics, en una línea Professional, on s’ expliquen pas a pas i de forma molt il•lustrada les diferents tècniques de treball. Par a un nivell més bàsic, també s’ han publicat llibres de manualitats i arts decoratives.
Una altra línea editorial de gran importància y de gran trajectòria dins del catàleg de Parramón és la infantil i juvenil. Actualment està composada per més de 30 col•leccions i 200 títols. Es caracteritza per tindre llibres educatius, pràctics i de referència que serveixen de recolzament als educadors; pares, familiars, ludotecaris y professors de nens a partir dels dos anys d’ edat.
Al 2007 neix l’editorial Pad Parramon Arquitectura i Disseny.
Actualment els llibres d’ aquesta editorial es venen, a part d’Espanya i América Llatina, en tots els països d’ Europa, sempre editant els llibres en l’ idioma respectiu de cada país. També estan presents a EE.UU. i en diferents països asiàtics.
TRADUCCIÓ CATALÀ: Anna Baldirà
OPINIÓ PERSONAL: Vaig escollir aquest conte perquè és important treballar els colors amb els més petits I aquest serviria per treballar concretament el blau

3. L´ABECEDARI


NOM DEL LLIBRE: l’ abecedari
TIPUS: llibre de coneixement
AUTOR: Roser ros
Neix a Barcelona el 19 de Febrer de 1950. Llicenciada en filosofia i lletres i doctora en pedagogia per la universitat de Barcelona. És presidenta de l’ associació Tantàgora, serveis culturals. Des de la seva creació, fins 1998 ha estat membre del jurat conte curt convocat per l’ Editorial Galera.
És membre del consell de redacció de la revista infantil El Tatano de Cavall Fort.
Fundadora de la revista infància, editada per Rosa Sensat, i coordinadora de la mateixa fins 1998. Compta amb una llarga experiència en escoles com a mestra de Parvulari. Ha impartit xerrades i conferències en escoles, biblioteques, universitats… sobre temes educatius i sobre literatura i narració oral. A més a impartit diferents cursos de formació per al professorat. Com a escriptora ha publicat nombrosos contes per a nens,i obres poètiques per adults.
És coautora de materials per a l’ educació infantil i adaptadora de diversos contes de tradició oral. També a publicat articles i ressenyes per a professionals de l’ educació en diverses revistes especialitzades. És narradora de contes per a tot tipus de públic i coordinadora del projecte contes de tots colors.
Fundadora, coordinadora i animadora del grup DAVIVAVEU, de formació de narradors, Rosa Sensat.

IL•LUSTRADOR: M.ª Àngels comella. Va néixer a Caldes de Montbui, província de Barcelona, el 1957. Llicenciada en Ciències de l’ Educació i Magisteri, porta més de catorze anys exercint com a mestra i il•lustrant llibres per nens.

EDITORIAL: timun mas
Per Timun Mas la lectura és una alternativa d´oci que compleix una destacable funció formativa.
Els seus llibres estan fets per que siguin una oportunitat de joc i aprenentatge des de els primers mesos de vida fins els 7 anys.

Els seus llibres formen un ampli cataleg amb personatges tan coneguts com Teo, autors de gran prestigi com Debi Gliory i grans recopilacions de contes. Són una gran varietat de títols que tots ells destaquen por la seva alta qualitat i els seus originals formats: llibres de bany, amb textures, amb sons, desplegables i amb elements sorpresa.



En els primers anys de la infància, els sentits participen de forma molt activa en els aprenentatges. Sent conscients de aquest protagonisme, els llibres de Timun Mas estan concebuts par a que el nen pugui utilitzar tots els seus recursos de forma natural i espontània. Així s’ aconsegueix que el llibre s’ apropi al nen, que utilitzi el seu llenguatge i estimuli la utilització dels recursos que éll mateix necessita i li són familiars.

A mesura que el nen va creixent i el seu aprenentatge lector va millorant, el apropament al llibre es torna més abstracte. Seguint aquests canvis, els llibres de Timun Mas evolucionen, la il•lustració i el text prenen protagonisme i els elements sorpresa son mes complexes.

Els llibres de Timun Mas son títols per coneixer el món més proper, per experimentar amb els propis aprentatges, per jugar i per reflexionar sobre el propi creixement...en definitiva, llibres per créixer.

OPINIÓ PERSONAL: Vaig triar aquest llibre perquè hi apareixen paraules fàcils i il•lustracions relacionades amb les lletres i crec que per als nens més petits aquest abecedari seria útil per començar a ampliar el seu vocabulari.

2. LA CACA MÁGICA


NOM DEL LLIBRE: LA CACA MÁGICA
TIPUS: Còmic
AUTOR:Sergio Mora, és el que fa el guió i els dibuixos d’ aquest còmic.
EDITORIAL: Bang edicions . és una editorial que publica llibres, revistes i còmics.
Col.lecció mamut : MAMUT és una col•lecció de còmics dissenyada i pensada exclusivament per als més petits a partir de los 3 anys. Aquestes histories per a nens tenen poc text. El relat es sosté sobre les vinyetes amb dibuixos.

OPINIÓ PERSONAL: Vaig triar aquest còmic perquè el vaig trobar divertit i perquè quasi no té lletra, això fa que es pugui treballar amb nens més petits que encara no saben llegir.

1. AIGUA DOLÇA. POESIA PER A XIQUETS


NOM DEL LLIBRE: Aigua dolça. Poesies per a xiquets
TIPUS: poesia
AUTOR: Cinta Mulet.

Va néixer a Horta de Sant Joan, Terra Alta 21.05.1958


Professora de català, ESTUDIS: Mestra i llicenciada en Filologia Catalana

Fa Col•laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals.
(El Punt, Diari de Tarragona, d'Ard i Cavall Fort )





Ha col•laborat en els volums: Terres d'aigua, Onze poetes a la Vaqueria 2004, Nit de la poesia 2000, Nihil obstat imprimatur, Cambrils, La ciutat pels carrers, 27 mirades sobre Tarragona

Llibres publicats

Poesia
Paraula de dona. Tarragona: Arola, 2001
Poemes del sud. Tarragona: Arola, 2004
Poemes, pomes i altres verins. Tarragona: Ajuntament, 2005
Aigua dolça, poesia per a xiquets. Tarragona: Arola, 2008 [infantil]
Contrapunt & Amors d'aire i aigua. Vic: Emboscall, 2008

Teatre
Qui ha mort una poeta. Tarragona: Arola, 2007



IL•LUSTRADOR: Laura Gual

EDITORIAL: Arola Editors
Arola Editors és una editorial amb seu a Tarragona fundada l’any 1998. D’aleshores ençà ha emprès cinc línies editorials d’una trajectòria continuada i consolidada en el món de l’edició catalana:
• Edicions de literatura catalana: Tant contemporània com de clàssics catalans en els tres gèneres literaris (narrativa, poesia i teatre) així com la publicació de traduccions literàries. En aquesta línia s’emmarquen les col•leccions: “La gent del Llamp”, tots els gèneres; “Biblioteca Catalana” de clàssics catalans; “La Miloca”, de narrativa contemporània; “Opera Prima”, d’autors novells; “Dàctil”, de poesia contemporània; “La imatge que parla”, de poesia i fotografia; i “Textos a part”, de teatre contemporani.
• Edicions de llibres d’art, llibres de fotografia, reproducció de pintures, catàlegs, fotografia històrica.
• Edicions de llibre infantil, contes, llibres de música, cançoners, poesia infantil.
• Edicions d’excursionisme i natura, guies, reportatges, medicina.
• Edicions d’història i assaig, tant local com general. Les col•leccions que abraça aquesta línia editorial són les següents: “Atenea”, “Quaderns d’Art, Símbol i Pensament”, “Microhistòria”, “Els llibres del Consell”, “Morera”, “Biblioteca de recerca”.

OPINIÓ PERSONAL: He triat aquest llibre de poesia perquè crec que els seus poemes estan bé : tenen rima i no són excessivament llargs , això fa que als nens no els suposi un problema aprendre´s aquests poemes i el fet de que cada poesia vagi acompanyada d’ una il•lustració pot fer més fàcil la memorització del poema perquè la imatge té relació amb l’ escrit.

jueves, 26 de noviembre de 2009

joventut


La tasca de l'editorial Joventut amb relació a la literatura infantil i juvenil ha anat des de sempre, més enllà de l'estricta edició de llibres per a infants i a la seva preocupació per oferir un producte de qualitat especialment adreçat als infants s'ha lligat l'interès per difondre els estudis sobre el fet literari específic.

No és doncs per atzar, sinó per l'interès i el coneixement profund de tot allò que, en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, es feia fora de les nostres sovint tancades fronteres que l'editorial pot presentar, avui dia, un dels catàlegs més rics i més variats i, sobretot, una de les trajectòries més dilatades del món editorial català.

kalandraka


KALANDRAKA
Acercar la lectura a personas con necesidades educativas especiales es el principal objetivo de MAKAKIÑOS, una colección creada por Kalandraka Editora en colaboración con la Asociación de Tratamiento del Autismo de BATA.

Desde hace años en B.A.T.A. el dibujo-palabra, la palabra-dibujo ha unido mundos, apaciguado espíritus, provocado sonrisas y ahora, gracias a la editorial KALANDRAKA, hará comprensible el mundo de la fantasia a muchos niños y niñas.

Los colectivos implicados en la educación especial reclamaban desde hace tiempo material de apoyo para facilitar la lectura a personas con trastornos de comunicación y dificultades de comprensión lectora ante la carencia de proyectos que tuviesen en cuenta a estas personas con necesidades de apoyo (Paralisis cerebral, Trastornos del Desarrollo, Autismo, Síndrome de Asperger, Trastornos de la Comunicación,etc).

La lectura se apoya en un sistema pictográfico (SPC) creado por Roxanna Mayer Jhonson. El texto ha sido adaptado para facilitar la lectura, reduciendo las palabras con carga simbólica, las metáforas y evitando en lo posible términos abstractos. La ilustraciones también se han hecho buscando la máxima concreción y mejorando la comprensión del lenguaje plástico.

La colección MAKAKIÑOS conforma un material de apoyo que puede ser utilizado, igualmente, en Centros de Educación Infantil, como un primer acercamiento de los prelectores a los libros, y así facilitar su entrada en el mundo de la lectura.

Todos los implicados en este proyecto deseamos que la colección MAKAKIÑOS continúe rompiendo barreras de incomunicación y estimulando el camino de la lectura a td@s

editorial kokinos


La Editorial Kokinos está especializada en libros infantiles, y su página web permite una interesante opción: ver las portadas. A veces con los libros pasa como con la comida, que nos entran por los ojos…

Se trata de algo que debemos tener en cuenta a la hora de proporcionar libros a los pequeños y es que a ellos les resulten interesantes, que les atraigan de alguna u otra forma.

Para ello muchas veces se empieza por una atracción visual. Si pasamos el ratón por las portadas de los distintos volúmenes, veremos animaciones diversas y un resumen del argumento del cuento. Para que los niños empiecen a “abrir boca”. En algunas ocasiones les resultará más atractivo un personaje o un paisaje dibujado, la historia que se van a encontrar o sencillamente los colores con que está pintada esa portada. Y así podrán elegir cuál es su favorito.

En cualquier caso, se sentirán contentos de poder tomar esa decisión y cogerán el libro con más ganas… Y un dato que interesa a los mayores: en esas visualizaciones de las portadas también aparece el precio de cada libro.

llibre de coneixement


el libro de las preguntas. De Pablo Neruda

llibre de coneixement

diccionari media vaca

llibre de coneixement


mis primeras 80.000 palabras. És un llibre on apareixen imatges curioses de les paraules.

CONTE D' IMAGINACIÓ


ALICIA EN EL PAIS DE LAS MARAVILLAS. L'editorial Kokinos fa una adaptació desplegable i molt bonica del conte "Alícia al país de las maravillas".

martes, 17 de noviembre de 2009


comics per a nens-> el peix kiki, llops dins la paret, el vampir a l' escola...

contes de coneixement


la editorial cruïlla té una col.lecció de llibres de coneixement per als més petits, alguns d' ells serien el vaixell,la marieta...

EL CARTER JOLIU
És un llibre que m' ha agradt molt per la seva originalitat.

POESIA-> CHAMARIO

FRASES

“Para decir cómo es la vida, y cómo nos trata la suerte o el destino, solo podemos narrarla, como un cuento.”

Hannah Arent


aquesta frase vol dir que en la nostra vida utilitzem la narració per explicar tot el que ens passa.



“ Nos invitan a pensar para nosotros mismos. No por nosotros mismos: “Siempre pensé que uno tiene que ponerse a pensar como si nadie hubiera pensado antes, para luego empezar a aprender de todos los demàs” dijo Arendt en una ocasión; pero pensar para nosotros mismos. Ella decía, Denken ohne Galänder: pensar sin trabas.


Hannah Arent


aquesta frase ens vol dir que no hem de pensar com els altres, sinó com nosaltres mateixos. És bo tenir la opinió dels altres però primer em de pensar per nosaltres.



“Cada uno está solo en el corazón de la tierra atravesado por un rayo de sol: y de pronto anochece”

Salvatore Quasimodo


tots sóm únics, no hi ha 2 persones igual en el món. tot té un principi i un final : la vida i la mort.





"Despacito y buena letra, el hacer las cosas bien importa mas que el hacerlas"

Antonio Machado

les coses si es fan a poc a poc surten millor que fent-les ràpid i corrents.


"Un palo siempre tiene dos puntas"

Una frase complicada alhora de comentar,però crec que vol dir que les coses són com són i no es poden canviar.

"Que el saber debia elaborarselo una mismo, que los buenos maestros eran los guias del impulso propio"

Gili gaya

és important aprendre coses per nosaltres mateixos, no sempre deixant que els altres ens ajudin o demanant ajuda davant un obstacle, em de saber vençer els obstacles i seguir endavant perquè no sempre podem estar pendents dels altres davant d' una complicació.En moltes situacions ens em d' espavilar sols.

"tiene la cabeza muy bien amueblada"

jo crec que aquesta metafora és diu quan una persona és madura, centrada i intel.ligent, és a dir que té les coses clares en aquesta vida i va ven encaminat per tenir exit en la vida.

lunes, 16 de noviembre de 2009

experiència hora del conte a pardinyes

el dia 29 d' Octubre vaig anar a explicar el conte a la biblioteca amb més companyes de classe, va ser una experiència diferent perquè abans havia explicat contes a nens, però aquests eren nens conegut com els meus nebots o com els nens de l' escola bressol on vaig fer les pràctiques del cicle però aquest cop no eren nens conegut i encara que vaig passar una mica de vergonya crec que va sortir bé, almenys no em vaig posar tan nerviosa com a classe.

lunes, 9 de noviembre de 2009

comentari el gat amb botes


Aquest conte no és com els altres que estem acostumats a llegir on apareixen princeses , madrastres, fades, encanteris,etc.
Aquest conte és més viu, més real, més creïble, més proper ja que el gat destaca pel seu ingeni cosa que no fan altres personatges d’altres contes.
Gràcies al gat, el seu amo que és pobre es fa ric, dins el conte, el gat fa un altre conte inventant-se la historia de que el seu amo és el “Marques de Carabás“.
En els altres contes la fortuna dels protagonista es veu condicionada per encanteris o poders sobrenaturals i en aquest conte , en canvi, es modifica la fortuna sense la necessitat d’ aquests poders màgics o sobrenaturals.
El gat fa creïble la història del “Marqués de Carabás” perquè ell mateix se la creu.
En els altres contes el final era previsible i en aquest no saps com pot acabar encara que té un final feliç com la majoria dels contes.
Al principi l’ amo del gat no estava content amb el que el seu pare li havia deixat d’herència però al final gràcies a l’ enginy del gat acaba tenint la fortuna que desitjava des del començament.

habilitats de pensament

HABILITATS DE RECERCA ( autors)
1.- endevina quin conte és i de quin autor és:
Reunirem els nens en rotllana , els explicarem un conte i ells hauràn de dir quin és el conte i l’ autor de l’ obra(Perrault,Grimm i/o Andersen). Previament haurem tractat les obres i els autors a l’ aula.
2.- endevinar qui és l’ autor a partir de la seva biografia
Llegirem la vida d’ un autor determinat a l’ aula i els alumnes hauran d’ endevinar de quin autor és tracta. Previament haurem treballat la vida dels autors a l’ aula.
3.- quin conte falta?
La professora portarà els contes d’ un autor determinat( Andersen, Grimm i/o Perrault) i els nens a partir de la observació Hauran de dir quin conte falta per completar la col.lecció d’ aquell autor. Previament a l’ aula haurem parlat de les obres de cada autor.
4.- com és cada autor?
Presentarem imatges dels diferents autors (Andersen,Grimm i Perrault) i els nens hauràn de dir que pensen d’ aquell autor a partir de l’ observació de la imatge(personalitat,físic…)
5.- qui és l’ autor d’ aquest conte?
Anirem presentant diferents contes i els nens hauran de relacionar el conte amb el seu autor. seràn contes de Grimm, d’ Andersen i de Perrault.



HABILITATS DE CONCEPTUALITZACIÓ (la sirenita)
1.- ordena les imatges del conte correctament
Després d’ explicar el conte a l’ aula, passarem unes fitxes desordenades del conte on aparèixeran les imatges de diferents seqüències del conte i els nens hauràn d’ ordenar-les correctament .
2.- semblances i diferències de la sirenita del conte i la sirenita de Disney
Després d’ explicar el conte de la sirenita a l’ aula i de veure la película de Disney, preguntarem als nens quines semblances i quines diferències creuen que hi ha entre la sirenita de Disney i la sirenita del conte. La professora les anotarà a la pissarra a mesura que els nens vagin dient-les.
3.-definim com és la sirenita del conte
Després de llegar el conte a l’ aula, els nens hauràn de definir com veuen aquest personatge: trets físics, personals,etc.

4.- fem un dibuix de la sirenita
Després de llegir el conte a l’ aula, els nens hauran de fer un dibuix del conte
5.-semblances i diferències entre la sirenita i les seves germanes
Els nens hauran de buscar diferències i semblances entre la sirenita i les seves germanes ( previaent haurem llegit el conte a l’ aula)

HABILITATS DE RAONAMENT (El soldadet de plom)
1.- justificar
Després de la lectura del soldadet de plom, farem diferents preguntes als nens sobre el conte:
Perquè el protagonista és diferent als altres soldadets?
De qui s’ enamora el soldadet de plom?
Com anava vestida la dansarina?
Que va pasar quan van tocar les 12?
Que va pasar quan els nens van posar el soldadet de plom a la finestra?
Quin és el final del conte?

2.- donem la nostra opinió del conte
Després de la lectura, farem preguntes individuals als nens i ells hauran de respondre segons la seva opinió.
Exemple de preguntes:
- Que és el que més t’ ha agradat del conte?
- I el que menys?
- Quin personatge t’ ha agradat més?
3.- altres títols
Després de llegir el conte ens podem preguntar:
De quina altra manera s’ hauria pogut dir el conte del soldadet de plom?
Busquem altres títols per al conte
4.- busquem noms pels peronatges
Després de conèixer la historia del soldadet de plom, quins noms podriem posar als personatges?
5.- sobre el soldadet de plom ens plantegem una colla d’ interrogants:
Com hauria estat el conte en el cas que…
El soldadet no hagués vist a la dansarina?
El soldadet no hagués caigut per la finestra?
El peix no s’ hagués empassat al soldadet?
El soldadet no hagués arribat de nou a la casa del principi?
El hagués caigut al foc?soldadet no

HABILITATS DE TRADUCCIÓ ( la reina de les neus)
1.- describim la reina de les neus i després la dibuixem
Després de llegir el conte els nens hauràn de descriure a la reina de les neus, dir com és, com va vestida, quina veu té , que deu menjar,etc.
Després podrán fer un dibuix de la reina
2.- fer teatre
Després de llegar el conte, farem 2 grups , triarem una escena concreta del conte i farem que els nens la representin, així veurem si la mateixa escena ha estat entesa i comunicada de diferents maneres.
3.- explicar sense paraules
Anirem passant imatges del conte i els nens per parelles representaràn mitjançant gestos i moviments aquella escena, els altres infants hauran d’ endivinar quina escena és.
4.- traducció del dibuix al llenguatge oral
Els nens faràn un dibiuix sobre el conte i després ens hauran d’ explicar què és el que han dibuixat.
5.- mirar i narrar
Tot mirant les làmines del conte de la reina de les neus , farem narrar als nens el conte, ja sigui individualment o col.lectivament.
Constantment preguntarem què va pasar, què ve després,etc.
També podem descriure detalls dels contes: com era, que deia, si era estiu o hivern,etc.

10 coses que no s' han de fer quan expliques un conte

1) barrejar versions
2) Anar massa de pressa
3) deixar de mirar al públic
4) Donar l’ esquena al públic
5) Fer una versió massa llarga
6) posar-se excessivament nerviós
7) variar les veus quan apareixen diferents personatges
8) deixar de variar el to de veu
9) perdre el fil de la narració
10)deixar de donar-li màgia al conte

biografia jean de brunhoff

Jean de Brunhoff (9 de desembre de 1899 - 16 octubre 1937) fou un escriptor i il • lustrador francès conegut per ser co-creador de Babar, un elefant protagonista d'una sèrie de llibres infantils, publicat per primera vegada el 1931. La història va ser originalment explicada per la seva dona, Cecile de Brunhoff, als seus fills Laurent i Mathieu.
Darrera el primer volum va publicar sis títols.
Després de la mort de l'autor, l'editorial Hachette va comprar els drets d'impressió i publicació de la sèrie Babar, i el fill de Jean, Laurent de Brunhoff, va continuar la sèrie a partir de 1946, il · lustrant els llibres com feia el seu pare.
Les primeres set històries es van reeditar i milions de còpies es van vendre a tot el món.
Jean de Brunhoff està enterrat al famós cementiri Père Lachaise a París, França.

martes, 27 de octubre de 2009

ANÀLISI NARRATIU. L' OMBRA

ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ
SITUACIÓ INICIAL: la narració comença parlant dels països càlids i del color de la gent d’ aquests països. Després ens presenta al Savi : un Savi dels països freds que arriba als països càlids. El savi comença a aprimar-se per la calor i la seva ombra comença a fer-se més petita.
INICI DEL CONFLICTE: un dia l’ Ombra del Savi desapareix.
CONFLICTE : una nit apareix un Home estrany que diu ser la seva ombra: semblava una persona humana. Li va explicar que havia fet durant aquell temps, li va donar la seva tarja i se’n va anar. Van passar els anys i l’ Ombra va tornar. Li explica que vol fer un viatge i li pregunta al savi si el vol acompanyar amb la condició de que el savi faci d’ ombra de la seva antiga ombra.
RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE: L’ ombra s’ enamora d’ una princesa (aquesta té la malaltia de veure massa bé) i li diu al savi que pot quedar-se amb ell al palau si fa d’ ombra però el savi ja no ho pot suportar més i li vol explicar tota la veritat a la princesa que s’ ha cregut q l’ ombra és un Home de veritat i que ell és la seva ombra però l’ ombra mana tancar al savi en un calabós.
SITUACIÓ FINAL: l' ombra i la princesa es casen i aquella nit maten al savi
TEMPORALITAT
ús de l’ imperfet en gran part de la narració
EL NARRADOR
Focalitza la història externament. Només sintetitza en les conversacions
PERSONATGES
- EL SAVI-> jove intel•ligent dels països freds. Representa la part de la llum
- L’ OMBRA-> Abans de deixar de ser l’ ombra del savi no trobem descripció de l’ ombra. Després es presenta com un home ric, ben vestit, elegant. Representa la part fosca
-LA PRINCESA-> té una malaltia , hi veu massa bé.
- LA POESIA -> es un personatge que surt i passa desapercebut però representa la imaginació, la passió, el món dels sentiments.
ESPAI
Hi ha diferents escenaris: els països càlids, l’ habitació, el balcó, els carrers, casa seva, el palau, la casa veïna , el balneari

ÈPOCA
En l’ obra no apareix una època determinada.
EL DIÀLEG
El diàleg ens fa participar en la novel•la,conte... sense diàleg costaria més seguir una narració.

CONCLUSIÓ
ÉS UNA NARRACIÓ ON ES PODEN DISTINGIR DOS MÓNS ,EL MÓN DE LA LLUM QUÈ ÉS EL QUE APORTA EL SAVI AMB LA SEVA INTEL•LIGÈNCIA I EL MÓN DE LA FOSCOR QUE ÉS EL QUE APORTA L’ OMBRA PEL SEU INTERÉS I PER LA SEVA PASSIÓ.

miércoles, 21 de octubre de 2009

parlem de peus i sabates(després de llegir ventafocs i sabates vermelles)

Peus i sabates

Hi ha una gran diversitat de sabates: de diferents mides, de diferents materials, de diferents colors…però totes tenen la mateixa funció , vestir els nostres peus.
De peus també n’ hi ha de diferents: més grans, més petits, més bonics , de més lletjos, d’ un color més pàl•lid ,d’ un color més fosc ..però tots tenen una funció: ens serveixen per caminar.
Sense peus no podríem caminar i sense sabates no podríem lluir els nostres peus.

TABALET


EL CONTE QUE EXPLICARÉ A CLASSE I A PARDINYES.
He triat aquest conte perquè no l' havia sentit abans fins l' any passat que una companya meva del cicle formatiu el va explicar i hem va agradar molt.

comentari pel.lícula miss Potter


Beatrix Potter és una noia de familia adinerada que des de petita s’ inventa faules on els seus protagonistes són animals com conills, ànecs… El seu somni és publicar un dels seus llibres i així independitzar-se. Norman Warner (editor) l’ ajuda. El seu conte té un gran èxit de vendes i decideixen publicar més histories. La relació amb Norman cada vegada és més estreta fins que arriba a enamorar-se d’ ell, junts plantegen els seu matrimoni però els pares de Beatrix no hi estan d’ acord perques pensen que Norman no és un bon candidat per a ella. Per tant, l’ obliguen a passar l’ estiu amb ells en Lake District i li diuen que si quan tornen encara l’ estima, es podrán casar.
Malgrat això, Norman és posa malalt durant l’ estiu i mor. Beatrix se sent trista i només troba recolzament amb la germana de Norman, Millie.
Poc després Beatrix torna a Lake District i es troba amb Willie, un antic granger de la família Miss Potter que ha començat a treballar en una Inmobiliaria. Beatrix decideix comprar unes finques en Lake District per evitar que les tirin a baix ,i aviat s’ enamora de Willie, amb qui es casa.

lunes, 19 de octubre de 2009

diferències caputxeta vermella Grimm Perrault Garner


en cap dels 3 el lector conèix el conte

en els 3 es descriu a la protagonista però la descripció es diferent

el menjar que porta la nena en la cistella és diferent:

GRIMM-> 1 tros de coca i 1 ampolla de vi
PERRAULT-> coca i mantega
GARNER-> fruita fresca i aigua mineral

només en el conte de Grimm la mare deona consells dels perills del bosc

en cap dels 3 contes la caputxeta té por del llop

En Grimm i Perrault el llop enganya a caputxeta per arribar abans a casa l´àvia

en els 3 el llop es menja l' àvia

en els 3 el llop es fa passar per l' àvia

només en el conte de Perrault la caputxeta es posa dins el llit amb el llop

en els 3 la caputxeta fa l' interrogatori al llop quan arriba a casa l´àvia i el veu dins el llit

en els 3 el llop es vol menjar a caputxeta

els 3 finals són diferents

FINAL DE GRIMM: el caçador i la caputxeta després de treure l' àvia de la seva panxa li omplen de pedres i quan el llop es despereta aquest cau i mor

FINAL PERRAULT: el llop es menja a caputxeta i ningú la salva ni a ella ni a l' àvia

FINAL GARNER: la caputxeta li fa un discurs al llop , l' àvia surt de la panxa i mata al llenyataire perque tenen afinitats amb el llop.

En el conte de Garner hi ha una moralitat escrita i el seu conte és el més diferent de tots .

diferències entre la ventafocsde grimm i la de perrault


GRIMM
PERRAULT


GRIMM La filla de la dona morta, és a dir la Ventafocs, l’anava a visitar a la tomba.

PERRAULT En aquest conte Ventafocs no la va a visitar mai.

GRIMM Ventafocs dormia al costat de la cuina, sobre la cendra.
PERRAULT Ventafocs dormia sobre una vella màrfega de palla, a les golfes.


GRIMM El pare els va preguntar que volien que els hi comprès i les germanastres els hi va demanar vestits i perles d’or; en canvi, la Ventafocs una branqueta.
PERRAULT Les germanastres van decidir el que es posarien, per tant, ja tenien vestits per la festa a casa seva; en canvi, la Ventafocs no en tenia.


GRIMM El rei va ser qui va organitzar la festa.

PERRAULT En aquest, ho va preparar el fill del rei.


GRIMM Les germanastres no van necessitar aprimar-se per anar a la festa.


PERRAULT Les dues germanastres es van haver d’aprimar molt per posar-se els vestits que volien, i per agradar al fill del rei.


GRIMM La madrastra de la Ventafocs li va fer triar llenties de la cendra varies vegades, ja que si no ho aconseguia no la deixaria anar a la festa. I una vegada triades les llenties la seva madrastra no la deixava marxar. Però finalment, quan la madrastra va marxar a la festa, Ventafocs va anar a la tomba amb l’avellaner i els coloms blancs li van tirar un vestit de d’or i argent i unes sabates brodades de seda i argent i, després, ella va marxar a la festa.

PERRAULT La padrina de la Ventafocs, que era una fada, la va fer anar a l’hort a buscar una carabassa grossa, que la va fer convertir en un cotxe d’or; després la va fer portar la ratera al rebost i va agafar sis rates, i les va convertir en cavalls; un ratolí negre i gros el va convertir en un cotxer; sis llangardaixos els va convertir en lacais i finalment va convertir el seu vestit vell amb un de resplendent. I llavors ella va anar al ball, a la festa.


GRIMM Quan creia convenient la Ventafocs marxava corrent del fill del rei perquè no volia que sabés on vivia ni de la família que era. I tan ell com les germanastres no sabien qui era aquella dona tan bonica perquè no la reconeixien.

PERRAULT La seva padrina li va dir que havia de tornar d’hora a casa perquè després de mitjanit totes les transformacions d’objectes que havia fet es converteixen en el animal o objecte que eren anteriorment. I per això Ventafocs a les dotze de la nit marxava cap a casa corrents.

GRIMM Al final, el fill del rei per saber qui era aquella noia tan bonica amb qui ballava a la nit li va preparar una trampa, que consistia en posar pega a totes les escales, perquè així al baixar se li quedaria la sabata enganxada, i així va ser.

PERRAULT Ventafocs feia tard i corria molt ràpid per arribar aviat a casa, i pel camí li va caure la sabata. I el fill del rei la va trobar i de la va guardar.


GRIMM La sabata de la Ventafocs era d’or.
PERRAULT La sabata de la Ventafocs era de vidre.

GRIMM Perquè els hi cabés la sabata una de les germanastres es va haver de tallar el dit gros del peu, i l’altra germana el taló, però tampoc els hi va servir per casar-se amb el fill del rei perquè quan van passar amb el cavall per davall de l’avellaner, aquest li va dir que els hi sortia sang de la sabata i que per tant, no eren les núvies que buscava. I finalment se la va emprovar la Ventafocs i era l’única a qui li anava bé.
PERRAULT A les germanastres no els hi anava bé la xinel•la que havia perdut la Ventafocs i ella es va oferir per emprovar-se-la. Tots es van quedar sorpresos ja que no s’esperaven que fos ella la núvia.



GRIMM Llavors el fill del rei va pujar a la Ventafocs al cavall i al passar per davall de l’avellaner li va dir que aquesta es la núvia que buscava.
PERRAULT No van marxar amb cavall.



GRIMM Abans del casament, a la Ventafocs li van pujar els coloms blancs que hi havien a l’avellaner a l’espatlla, estant les germanastres al costat de la ventafocs, i aquests les hi va treure un ull a cada una; i al sortir del casament els hi van treure l’altre ull de cada una. Fent-les tornar segues per tot els que li havien fet a la Ventafocs.

PERRAULT Un dia la Ventafocs va cridar a les germanastres perquè anessin al palau, on allí les casà amb dos nobles de la Cort, amos de grans riqueses.

diferències entre el conte i la pel.licula "la bella i la béstia"


DIFERÈNCIES ENTRE LA PEL•LÍCULA I EL CONTE DE LA BELLA I LA BESTIA



PEL•LÍCULA
CONTE


PEL•LÍCULA->Fa referència al temps. És hivern. Aquest ambient fred dona sensació de desprotecció i aïllament.
CONTE->No fa referència al temps.

PEL.LICULA->La Bella és mostra com una persona intel•lectual. Perquè llegeix molts llibres.
CONTE->La Bella no és mostra tan intel•lectual.

PEL.LICULA->El pare de Bella no és ric ni mercader, és inventor.
CONTE->El pare de Bella és mercader i ric.


En la Pel•lícula bella és filla única
En el conte son sis germans.

PEL.LICULA->Bella té un únic pretendent, anomenat “Gastón”.
CONTE->El llibre parla que Bella té molts pretendents.

PEL.LICULA->El pare de Bella se’ n va a una fira a presentar un invent i llavors el cavall es desvia i va a parar al palau de la Bèstia.


CONTE->Se’n va de la ciutat al camp perquè perd les seves riqueses fins que un dia arriba un vaixell amb càrrega que els fa tornar a la ciutat, però pel camí el pare de Bella es perd pel bosc i va a parar al palau de la Bèstia.

PEL.LICULA->Apareixen objectes animats; com el rellotge, l’ espelma, etc.


CONTE->No apareixen objectes animats.


PEL.LICULA->La Bèstia té més mal geni que en el conte.
En el conte la Bèstia no té tan mal geni.


PEL.LICULA->La Bèstia tanca al pare de Bella en una garjola. I ell està enfadat perquè ha entrat al seu palau
CONTE->La Bèstia s’enfada pel fet de que el pare de la Bella agafa una rosa del jardí, i per això el vol matar.

PEL.LICULA->La rosa apareix en “ l’ala oest”.
CONTE->La rosa apareix en el jardí.

PEL.LICULA->El cavall torna a casa sense el pare i Bella li demana que el porti on es troba el seu pare, i quan es allà li demana a la Bèstia que deixi lliure el seu pare i que en comptes d’ell s’hi quedi ella.
CONTE->Li explica que ha agafat la rosa per la seva filla i li demana que sacrifiqui la seva filla en el seu lloc. Llavors torna a casa i Bella
s’ ofereix per ser ella la sacrificada.

PEL.LICULA->El pare de Bella explica a tothom que existeix una Bèstia i, el prenen per boig.
CONTE->El pare de Bella només ho explica als seus fills.

PEL.LICULA->No apareix cap cofre.
CONTE->Apareix un cofre ple de monedes d’ or.

PEL.LICULA->Un dia que s’ enfada molt la bèstia ella agafa el cavall i marxa i, quan està a punt de ser atacada pels llops, apareix la Bèstia i la salva. La Bèstia queda ferida i Bella la cura.
Al conte aquest episodi no apareix




PEL.LICULA->La Bèstia deixa marxar a Bella per veure el seu pare que està malalt i li deixa el mirall perquè pugui veure a la Bèstia.
XONTE->Marxa dient a la Bèstia que tornaria al cap d’una setmana. Al següent dia, es desperta a casa seva .


PEL.LICULA->Quan Bella torna a casa els demostra que el seu pare no està boig mostrant a la Bèstia pel mirall.
Això no succeeix en el conte.


Gastón fa tancar a bella i el seu pare en un carro mentre ells van a buscar la Bèstia.
Aquest episodi no es present en el conte.


PEL.LICULA->Gastón i els altres van en busca de la Bèstia per matar-la, quan bella i el seu pare poden sortir se’n van cap al palau. Gastón i Bèstia discuteixen, la Bèstia està trista i no vol ni lluitar però apareix Bella i quan sent la seva veu agafa forces; on finalment Gastón mor i la Bèstia queda ferida. Llavors la Bella li diu a la Bèstia que l’estima i es desfà l’encanteri, i la Bèstia es converteix en príncep.
CONTE->Bella torna després de més d’una setmana perquè les seves germanes havien planejat retenir-la més temps. I quan Bella torna la Bèstia està mig morta per no complir la seva promesa, i ella li demana que no es mori i que es casi amb ella. Llavors es va desfer l’encanteri i la Bèstia es va convertir en príncep.


PEL.LICULA : AL FINAL Tot torna a la normalitat, havent felicitat.


CONTE_Les germanes de Bella són castigades amb un encanteri. I la Bella i el príncep van ser feliços.

PEL.LICULA:L’encanteri li van fer al príncep per ser egoista, consentit i es va convertir en Bèstia, fins que pogués estimar algú el correspongués .
CONTE:L’encanteri es desfà perquè Bella ha preferit el talent, abans de la bellesa .

un conte de beatrix potter

EL CUENTO DE PERICO EL CONEJO TRAVIESO. Beatrix Potter.

Había una vez cuatro conejitos que se llamaban Pelusa, Pitusa, Colita de Algodón y Perico.
Vivían con su madre bajo las raíces de un abeto muy grande.

Una mañana su madre les dijo:
-Hijitos, podéis ir a jugar al campo o a corretear por la vereda…, pero no vayáis al huerto del tío Gregorio. Ya sabéis la desgracia que le ocurrió allí a vuestro padre. ¡La tía Gregoria lo hizo picadillo!
¡Hala! Iros a jugar pero no hagáis travesuras. Yo voy a salir.
Entonces la señora Coneja cogió la cesta y el paraguas y se fue andando por el bosque a la panadería. Allí compró una barra de pan moreno y cinco bollos.
Pelusa, Pitusa y Colita de Algodón, que eran unas conejitas muy buenas, se fueron por el camino a coger zarzamoras.

Pero Perico, que era un conejito muy travieso, se fue derecho al huerto del tío Gregorio y, estirándose mucho…¡se coló por debajo de la verja!
Primero se comió unas lechugas, después unas judías verdes y por último…¡se zampó unos rabanitos!
Después le dolía la tripa de tanto comer y se fue a buscar unas ramitas de perejil.

Pero al dar la vuelta al invernadero…¡se dio de narices con el tío Gregorio!
El tío Gregorio estaba de rodillas plantando unas coles. Pero en cuanto vio a Perico se lanzó tras él con el rastrillo en alto, gritando:
-¡Al ladrón!
Perico estaba muerto de miedo. Corría por el huerto de acá para allá sin encontrar la verja por donde había entrado. Perdió uno de los zapatos en un lecho de coles.
Y el otro en un campo de patatas.
Al encontrarse sin zapatos, comenzó a correr a cuatro patas tan deprisa, tan deprisa que ya casi se había escapado cuando…¡los botones de su chaqueta se engancharon en una red que cubría una mata de grosellas! Perico llevaba una chaqueta azul recién estrenada con grandes botones dorados.
Perico se dio por vencido y comenzó a llorar. Pero unos gorriones muy simpáticos que volaban por allí, al oír los sollozos de Perico, se dirigieron a donde él estaba y le pidieron que hiciera un último esfuerzo.
Ya estaba el tío Gregorio encima de Perico, tratando de atraparle con una criba. Pero, en el último instante, Perico consiguió escabullirse, dejando tras de sí la chaqueta.
Corriendo a más no poder, se metió en la caseta de las herramientas y, de un salto, se escondió en la regadera. Habría sido un escondite perfecto si no fuera porque…, estaba llena de agua.
El tío Gregorio sabía que Perico se escondía en algún lugar de la caseta, así es que fue levantando los tiestos uno por uno para ver si lo encontraba.
De pronto, Perico estornudó -¡a… a… achís!- y el tío Gregorio se le vino de nuevo encima.
Estaba a punto de pisarle cuando Perico, de un salto, se escapó por la ventana, tirando unos cuantos tiestos. La ventana era demasiado pequeña para el tío Gregorio y, además, estaba cansado de perseguir a Perico. Así es que dió media vuelta y volvió a su trabajo.
Perico se sentó a descansar. Estaba sin aliento, temblaba de miedo y no tenía la menor idea del camino que debía seguir. Además, estaba empapado por haberse metido en la regadera.
Después de un rato, comenzó a rondar por los alrededores, dando pequeños saltitos -plop, plop, plop- y mirando a ver qué veía.

Por fin, encontró una puerta en la tapia que rodeaba al huerto, pero estaba cerrada, y no había sitio para que un conejito tan gordo como él se escurriera por debajo.
Pero vio un ratoncito que entraba y salía por debajo de la puerta, llevando guisantes y judías a su familia que vivía en el bosque. Perico le preguntó por el camino que conduce a la verja, pero el ratón, que en aquellos momentos se estaba comiendo un guisante, se atragantó. Sólo podía mover la cabeza de un lado para otro, y Perico se echó a llorar.

Trató de encontrar un camino a través del huerto, pero cada vez estaba más aturdido. Llegó al estanque donde el tío Gregorio llenaba sus regaderas. Había allí una gata blanca que miraba fijamente a los peces de colores. Estaba sentada sin moverse, pero, de vez en cuando, la punta de la cola se le estremecía como si estuviera viva. Perico se marchó sin dirigirle la palabra… ¡Había oído cosas terribles de los gatos en boca de su primo, el conejito Benjamín!
Volvió de nuevo a la caseta de herramientas, pero, de pronto, oyó el ruido del azadón -zaca, zaca, zaca, zaca- al cavar en el campo. Perico se escondió bajo unos arbustos.
Pero al ver que no pasaba nada, decidió salir de su escondrijo y se subió a una carretilla para echar un vistazo. Lo primero que vio fue al tío Gregorio escardando cebollas. Estaba de espaldas a Perico y el conejito pudo ver que, más allá, estaba… ¡la verja!
Perico se bajó de la carretilla sin hacer ruido y echó a correr por una senda medio oculta entre matas de grosella.
El tío Gregorio le echó el ojo cuando Perico doblaba la esquina del huerto, pero era ya demasiado tarde. Perico se deslizó por debajo de la verja y llegó sano y salvo al bosque que había al otro lado.

El tío Gregorio cogió la chaqueta y los zapatitos de Perico e hizo con ellos un espantapájaros para asustar a los mirlos.
Perico no paró de correr hasta que llegó a su casa, bajo las raíces del gran abeto.
Estaba tan cansado que se dejó caer en el suelo blando y arenoso de la madriguera y allí se quedó con los ojos cerrados. Su madre estaba cocinando y, al verlo llegar, se preguntó qué habría hecho con la ropa… ¡era la segunda chaqueta y el segundo par de zapatos que perdía en dos semanas!
Lamento decir que Perico se sintió algo indispuesto aquella noche. Su madre lo acostó, le preparó una infusión de manzanilla amarga… ¡y se la hizo tomar al pobre Perico!
-Una cucharada sopera antes de acostarte -tal como decía el médico.
En cambio, sus hermanas Pelusa, Pitusa y Colita de Algodón cenaron tan ricamente: sopas de leche con pan y, de postre, zarzamoras.

biografia Andersen

(Odense, Dinamarca, 1805 - Copenhague, 1875) Poeta y escritor danés. El más célebre de los escritores románticos daneses fue hombre de origen humilde y formación esencialmente autodidacta, en quien influyeron poderosamente las lecturas de Goethe, Schiller y E.T.A. Hoffmann.
Hijo de un zapatero de Odense, su padre murió cuando él contaba sólo once años, por lo que no pudo completar sus estudios. En 1819, a los catorce años, Hans Christian Andersen viajó a Copenhague en pos del sueño de triunfar como dramaturgo. La crisis que vivía el reino a raíz de las duras condiciones del tratado de paz de Kiel y su escasa formación intelectual obstaculizaron seriamente su propósito.

Hans Christian Andersen
Sin embargo, con la ayuda de personas adineradas, logró estudiar, y en 1828 obtuvo el título de bachiller. Un año antes se había dado a conocer con su poema El niño moribundo, que reflejaba el tono romántico de los grandes poetas de la época, en especial los alemanes. En esta misma línea se desarrollaron su producción poética y sus epigramas, en los que prevalecía la exaltación sentimental y patriótica.
El escaso éxito de sus obras teatrales y su insaciable curiosidad lo impulsaron a viajar por diversos países, entre ellos Alemania, Francia, Italia, Grecia, Turquía, Suecia, España y el Reino Unido, y a anotar sus impresiones en interesantes cuadernos y libros de viaje (En Suecia, En España).
En 1835, ya de regreso en su país, alcanzó cierta fama con la publicación de su novela El improvisador, a la que siguieron en los años siguientes O.T. y Tan sólo un violinista, entre otras, piezas teatrales como El mulato y una autobiografía, La verdadera historia de mi vida.
Durante su estancia en el Reino Unido, Andersen entabló amistad con Charles Dickens, cuyo poderoso realismo, al parecer, fue uno de los factores que le ayudaron a encontrar el equilibrio entre realidad y fantasía, en un estilo que tuvo su más lograda expresión en una larga serie de cuentos. Inspirándose en tradiciones populares y narraciones mitológicas extraídas de fuentes alemanas y griegas, así como de experiencias particulares, entre 1835 y 1872 escribió 168 cuentos protagonizados por personajes de la vida diaria, héroes míticos, animales y objetos animados

biografia Perrault

Charles Perrault nació en París (Francia), y vivió desde 1628 - 1703. Fue un escritor francés que ejerció la abogacía durante algún tiempo, pero a partir de 1683 se entregó plenamente a la literatura. Escribió el poema El siglo de Luis el Grande (1687), pero en especial Perrault es conocido ante todo por sus cuentos, entre los que figuran Cenicienta, Piel de Asno, Pulgarcito y La bella durmiente, que él recuperó de la tradición oral en Historias o cuentos del pasado (1697) y conocidos también como Cuentos de mamá Oca. Llegó a ser miembro de la Academia Francesa. Su mayor fama la logró escribiendo y contando cuentos especialmente para los niños.
Los cuentos de Perrault gustaron mucho, pero ni él mismo pudo imaginar que sus historias infantiles llegarían a perdurar a través de los siglos, puesto que hace trescientos años que Perrault publicó sus Cuentos de antaño, en los que aparecieron La bella durmiente del bosque, Caperucita Roja, Riquete el del copete, El gato con botas, Cenicienta y Pulgarcito.
Con su literatura infantil, Perrault desarrolló la imaginación de muchísimos niños, hasta la actualidad

biografia Beatrix Potter

Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (28 de julio de 1866 – 22 de diciembre de 1943) fue una escritora e ilustradora británica de literatura infantil. Su personaje más famoso es Peter Rabbit.
Su padre, Rupert Potter, era abogado, aunque pasaba la mayor parte de su tiempo en clubes de caballeros, sin ejercer la profesión. Su madre se dedicaba a hacer y recibir visitas. Ambos progenitores vivían de las herencias de sus respectivas familias. Beatrix y su hermano Bertam fueron educados por niñeras e institutrices. Cuando creció, sus padres le encargaron del hogar, dificultando su desarrollo intelectual. Un tío intentó que ingresara como estudiante en los Reales Jardines Botánicos en Kew, pero fue rechazada por ser mujer.
La base para sus proyectos e historias fueron los pequeños animales que introducía furtivamente en la casa o que veía durante las vacaciones familiares en Escocia.
Potter fue una de primeras personas en sugerir que los líquenes eran una relación simbiótica entre los hongos y las algas, pero su único intento de publicar fue dificultado. Su tío tuvo que leer el trabajo ante la sociedad científica, ya que no se admitían mujeres.
La animaron a publicar su relato, El cuento de Perico, el conejo travieso (The Tale of Peter Rabbit), pero tuvo que luchar para encontrar un editor hasta que por fin fue aceptado en 1902. El libro y las obras que lo siguieron fueron muy bien recibidos y ella comenzó a obtener unos ingresos propios de sus ventas. Beatrix se implicó sentimentalmente con su editor, Norman Warne, cosa que mantuvo en secreto, pero sus padres eran contrarios a que se casara con cualquiera que necesitara trabajar para vivir. Warne murió antes de que pudieran prometerse, lo que agrandó la brecha que separaba a Beatrix y sus padres.
Potter escribió 23 libros. Fueron publicados en pequeño formato, fácil de manejar y leer por los niños. Dejó de escribir alrededor de 1920 debido a su mala visión, aunque su última obra, The Tale of Little Pig Robinson, se publicó en 1930.
En sus últimos años se dedicó a una granja de ovejas que compró en Lake District, (Inglaterra); le gustaba el paisaje y con las seguras regalías provenientes de sus libros, junto con la herencia de sus padres, compró grandes extensiones de tierra, que después acabó heredando el National Trust.
Con 47 años, Beatrix Potter se casó con su abogado, William Heelis, con quien no tuvo hijos. Murió en Sawrey, (Lancashire) el 22 de diciembre de 1943.
Lista de las obras de Beatrix Potter (título original) [editar]
• El cuento de Perico, el conejo travieso (The Tale of Peter Rabbit, 1902)
• The Tale of Squirrel Nutkin (1903)
• El Sastre de Gloucester (The Tailor of Gloucester, 1903)
• The Tale of Benjamin Bunny (1904)
• The Tale of Two Bad Mice (1904)
• The Tale of Mrs. Tiggy-Winkle (1905)
• The Tale of the Pie and the Patty-Pan (1905)
• The Tale of Mr. Jeremy Fisher (1906)
• The Story of A Fierce Bad Rabbit (1906)
• The Story of Miss Moppet (1906)
• The Tale of Tom Kitten (1907)
• The Tale of Jemima Puddle-Duck (1908)
• The Tale of Samuel Whiskers or, The Roly-Poly Pudding (1908)
• The Tale of the Flopsy Bunnies (1909)
• The Tale of Ginger and Pickles (1909)
• The Tale of Mrs. Tittlemouse (1910)
• The Tale of Timmy Tiptoes (1911)
• The Tale of Mr. Tod (1912)
• The Tale of Pigling Bland (1913)
• Appley Dapply's Nursery Rhymes (1917)
• The Tale of Johnny Town-Mouse (1918)
• Cecily Parsley's Nursery Rhymes (1922)
• The Tale of Little Pig Robinson (1930)

Pelicules:
Año Película Director Personaje
2006
Miss Potter
Chris Noonan
Renée Zellweger

[1990] The Early Life of Beatrix Potter
- Helena Bonham Carter

biografia germans Grimm

Biografia de los hnos. Grimm

Jacob Grimm (1785-1863) - Wilhelm Grimm (1786-1859)
Los dos hermanos nacieron en Hanau -Jacob el 4 de enero de 1785 y Wilhelm el 24 de febrero de 1786-, y estudiaron en la universidad de Marburgo. Jacob fue investigador y escritor alemán, que junto a su hermano Wilhelm, fueron líderes en el estudio de la filología y el folclore. Jacob era filólogo de formación, y durante los años de universidad llegó a interesarse vivamente por la literatura medieval y la investigación científica del lenguaje. Wilhelm era más bien crítico literario y textual.
Después de varios años en Kassel en cargos administrativos y en bibliotecas, los hermanos se trasladaron en 1830 a la Universidad de Gotinga, donde Wilhelm estuvo de bibliotecario y Jacob de profesor asistente. Por razones políticas los hermanos volvieron a Kassel en 1837 y en 1841, invitados por Federico Guillemo IV de Prusia, se establecieron en Berlín, donde permanecieron como profesores de la universidad hasta el final de sus vidas.
El trabajo científico más importante de Jacob Grimm es la Gramática alemana (1819-1837), considerada como el origen de la filología germánica. La segunda edición (1822) contiene la ley de Grimm de la mutación sonora, que supone una ayuda para la reconstrucción de las lenguas muertas. Entre sus otras obras están "Sobre los antiguos Meistergesang (menestrales) alemanes" (1811), "Mitología alemana" (1835) e "Historia de la lengua alemana" (1848). Algunas de las obras de Wilhelm Grimm, que incluyen ediciones y discusiones críticas sobre literatura y folclore medievales alemanes, son "Antiguas canciones de gesta danesas"(1811), "Leyendas heroicas alemanas" (1829), "La canción de Roldán" (1838) y "El antiguo idioma alemán" (1851).
Los hermanos Grimm estaban interesados en los antiguos cuentos folclóricos alemanes, que recolectaron en muchas fuentes y publicaron como "Cuentos para la infancia y el hogar" (2 volúmenes, 1812-1815). La colección, aumentada en 1857, es conocida como "Cuentos de hadas de los hermanos Grimm".
Los hermanos colaboraron en muchos otros libros. En 1854 publicaron el primer volumen del monumental "Deutsches Wörterbuch", el diccionario alemán de referencia, de 32 volúmenes concluido en 1954, ellos trabajaron en él desde 1852 a 1861. Wilhelm murió el 16 de diciembre de 1859 y el 20 de septiembre de 1863 Jacob.

resum llibre " la aventura de oír"


DE LA LITERATURA ORAL Y EL CUENTO
 Cuentos infantiles de oír ,leer , contar
- En los cuentos preferidos por los niños salta a la vista la preferencia de Walt Disney y también aquellos con un sinfín de adaptaciones, narrativas, versificadas y teatralizadas cómo por ejemplo, el cuento de la caperucita .
 Del cuento y la oralidad
- Contar cuentos necesita del reposo, de un detenimiento en el trabajo, un oído grupal, un narrador.
- La palabra se proyecta en la voz recorriendo el espacio, y su ritmo inunda el oído expectante.
- El contar cuentos, sucedidos, leyendas, es un recurso expresivo en las costumbres y formas sociales.
 Oralidad , escritura y transmisión
- Leer el cuento para contarlo es saber desentrañar lo escrito, descifrar un conocimiento persistente en el tiempo, transmitir lo leído , el sonido de la voz, recuperar la función social, la comunicación oral-grupal de la palabra.
- Quien cuenta lo leído es quien se ha dado cuenta, alimentado por la memoria de lo oído y la lectura .
- Los cuentos transmiten una visión del mundo, un conocimiento primero, una forma cultural, una función de comunicación social, que ha estallado y se ha desintegrado , como se ha desintegrado su misión en esta sociedad misil.
- Los tiempos han cambiado; la vida se ha atomizado, las estructuras familiares-sociales han cambiado, no hay por qué reunirse, no hay fuego donde congregarse.
 Transmisión oral y libro infantil. Los clásicos: Perrault, Grimm, Andersen
- En la transmisión oral de los cuentos hispánicos dirigida a los niños , se eligen especialmente, los cuentos de fórmula: por su brevedad, los cuentos mínimos: por su estructura repetitiva , los cuentos de nunca acabar y los acumulativos.
- También , los de chanzas, ingenio y anécdota, los de animales y los cuentos maravillosos.
- La voz continúa su secreta existencia en las pequeñas narraciones para alimentar, para dormir, para entretener.
- Otra manera de oír , ver y leer es la materia tangible de la transmisión impresa, en las que predominan las historias de los cuentos universales y los clásicos de Perrault, Grimm, Andersen, con sus personajes incombustibles; pero aun son escasos los libros infantiles con el material específico de temas tradicionales peninsulares e insulares.
- Los 3 clásicos europeos, cada uno en su época y en su estilo, reelaboraron con propósitos diferentes el material originario de su país.
- En España los tres clásicos europeos han influenciado en otros escritores como Juan ariza, Fernán Caballero…
 Del arte de leer
- No solo el arte de contar cuentos es un oficio olvidado: hemos perdido el arte de leer. Nos referimos a la lectura como cadencia, ritmo, entonación, la expresión de un lector que quiere contar, cantar, encantar a un grupo expectante.
- Al leer en voz alta el lector es el intérprete y el intermediario entre el libro y los que escuchan.
- Llegar al libro posibilita la relación dialogada entre el adulto y el niño, lo invita a apropiarse del poder de leer.
- Al leer el libro repetidamente, codo a codo con la voz del adulto, el pre-letrado sabe dónde aparecen las palabras, le guía la memoria visual y el índice de su mano, recorriendo las líneas de la distribución del espacio, las ilustraciones, su memoria auditora y su contacto afectivo.
EL CUENTO MARAVILLOSO
 Cuentos maravillosos y el mito
- Muchos de los cuentos maravillosos que recibimos de niños, están emparentados con los mitos.
- En cada época surgen defensores y detractores de los cuentos maravillosos. Mientras las opiniones se cruzan , a unos niños se les ha contado cuentos, y a otros se los ha protegido, para salvarlos de la crueldad, para fijar los límites entre realidad y ficción. A la mayoría ni se les ha dado ni se les ha protegido; se les ha ignorado.
- Los cuentos desarrollan el pensamiento de los niños.
 ¿Y por qué cuentos?
- Los cuentos tradicionales transmiten cultura.
- Cuándo contamos una y otra vez una historia , el niño la interioriza, y lentamente la retiene en su memoria.
- El niño que escucha lee el significado de la narración en la entonación, en el ritmo, en los gestos . Aprender a escuchar , a leer signos que comunican, ayuda al niño en la posterior comprensión de la escritura.
 Cuentos cotidianos
- Cuando el niño va a dormir a través del cuento, la madre/padre y el niño exploran sus emociones , sus sensaciones. El cuento, el canto, es una comunicación amorosa.
- El niño escucha y mira , tratando de comprender la historia oral, corporal, la otra historia, su propia historia.
 Cuentos inventados en casa
- La respuesta a una pregunta puede dar pie a la invención de un cuento.
 La abuela cuenta
- Las abuelas que están en casa saben muchas historias y a los niños les gusta oírlas .
VIEJOS Y NUEVOS CONTADORES DE CUENTOS
 La palabra, el tiempo, el espacio
- Contar cuentos es un acto intenso, de comunicación personal. El escuchar supone un contacto con la palabra y el espacio donde esa palabra se inscribe.
- La narración es un círculo, en contacto corporal circular, invita a la actitud relajada y expectante.
 Reinventar el contador de cuentos
- El viejo oficio de contar cuentos, revive en el animador, en el educador, los padres en las bibliotecas, en la escuela, en el salón…
 Para recordar cuentos. El hilo de la memoria
-hacer memoria ( personajes, fragmentos, palabras, imágenes…)
- relacionar el cuento con la persona que nos contaba el cuento ( sonido de su voz)
- recordar el lugar de cuentos
- rememorar las sensaciones que rodean el clima de escuchar cuentos (temor, alegría…)
- imágenes que nos impresionaron del cuento
- porqué de la elección del cuento
-intentar reconstruir el relato ( quién era el héroe…)
- los personajes
-una vez recuperado el cuerpo del cuento, hay que incorporar fórmulas del diálogo de comienzo y fin del cuento.

 El cuento recuperado
-cuando el cuento ya está allí, cuéntelo, comparta la emoción, tenga la certeza de que encontrará el tono de voz de su cuento, que podrá darlo con sencillez , fuerza, intensidad y deleitándose en la palabra. Que logrará transmitir a quién le escuche lo que usted a rememorado con gozosa claridad. La palabra, su palabra. La que pertenece y transmite, la que dejará impresa en otro, en otros.